Amic invisible

Hola a tots!

Avui volia oferir-vos una gran experiència duta a terme a classe i de la qual hem après tots de tots, innovant amb la nostra creativitat!

Una de les nostres mestres, a principi de curs, ens va proposar fer un ‘Amic invisible’ en què elaboréssim, manualment, un recurs per regalar a qualsevol dels nostres companys.

Després de pensar durant unes setmanes i trobar la idea que creia adequada, avui ha arribat el gran dia.

Quan hem arribat, hem guardat les nostres elaboracions (totes embolicades amb paper de regal) a dues grans caixes. Quan hem acabat, ens hem situat a un costat de l’aula amb forma de <U>, de manera que tots poguéssim veure’ns els uns als altres.

Un per un, amb els ulls tancats, ens hem apropat a les caixes agafant, per atzar, un dels regals que trobàvem.

M’ha sorprès molt gratament la imaginació de tots els meus companys: una bossa pel berenar, un brotxe, un calendari, i multiplicitat de regals més!

Aquí us present el què he rebut. Un regal del que em sento orgullosa

Moltes gràcies Lidia!

Esper que us agradi.

BIENVENIDOS A HOLANDA

Aquest és el conte de l'escriptora Emily Pear, mare d'un infant amb síndrome de Down. Va escriure aquesta història per descriure la seva experiència d'educar un fill que, en el nostre Sistema Educatiu, es defineix com un infant amb Necessitast Educatives Especials (NESE).

Espero que us agradi:

“Esperar un bebé es como planear un fabuloso viaje de vacaciones a Italia: compras muchas guías de turismo y haces unos planes maravillosos: el Coliseo, el David de Miguel Ángel, las góndolas de Venecia… También puedes aprender algunas frases en italiano. Todo es muy excitante. Después de meses de preparación, finalmente llega el día: haces la maleta y estás muy nervioso. Algunas horas después, en el avión, la azafata dice: “Bienvenidos a Holanda”:

“¿Holanda?”, preguntas. “Cómo que Holanda? ¡Yo pagué para ir a Italia! Toda mi vida he soñado con ir a Italia!”.

Sin embargo, ha habido un cambio en el plan de vuelo, el avión ha aterrizado en Holanda y ahí te tienes que quedar. Así que tienes que salir y comprar nuevas guías de turismo, incluso tendrás que aprender un idioma nuevo. Lo importante es que no te han llevado a un lugar horrible: se trata simplemente, de un lugar diferente. Es más lento y menos deslumbrante que Italia. Pero después de pasar allí algún tiempo y de recuperar la respiración, empiezas a mirar a tu alrededor y te das cuenta de que Holanda tiene molinos de viento, tulipanes, incluso Rembrandts… Pero todos tus conocidos están ocupados yendo y viniendo de Italia, presumiendo de los días maravillosos que han pasado. Y durante el resto de tu vida, te dirás: “Sí, ahí es donde se suponía que iba yo. Eso es lo que yo había planeado.

Pero si te pasas la vida lamentándote por el hecho de no haber podido visitar Italia, es posible que nunca te sientas lo suficientemente libre como para disfrutar de las cosas tan especiales y tan encantadoras que tiene Holanda".

Por cuatro esquinitas de nada

La inclusió és un fet abstracte que encara es presenta com un succés aïllat de la nostra societat i que es defineix com un “procés d’abordatge i resposta a la diversitat de les necessitats de tots els alumnes. Implica canvis i modificacions en les estructures i les estratègies, amb una visió que inclou a tots els infants (...); educar a tots”.

Vivim a una societat en què volem adaptar a les persones al món però, paral·lelament, també hauríem d’adaptar el món a les seves necessitats propiciant un desenvolupament òptim en totes les seves etapes evolutives.

Les dificultats d’aquestes persones formen part del seu dia a dia, per la qual cosa, nosaltres haurem d’actuar d’elements facilitadors perquè puguin conviure en una societat sense barreres arquitectòniques i es desenvolupin amb la major naturalitat possible.

La majoria de vegades no som conscients de la dificultat que aquests tenen i de les necessitats que requereixen, per això crec que Por cuatro esquinitas de nada  ens ajudarà a reflexionar d’una situació encara molt patent.

En tan sols tres minuts, l’autor transmet una història real amb un missatge clau: les persones amb discapacitat no s’han de camuflar, sinó adaptar el context en que conviuen. Es tracta d’éssers únics amb drets i obligacions, igualment importants que la resta de ciutadans. Tots som un i hem de créixer junts envers un mateix objectiu.

Esper que us agradi.