La inclusió és un fet abstracte que encara es
presenta com un succés aïllat de la nostra societat i que es defineix com un “procés
d’abordatge i resposta a la diversitat de les necessitats de tots els alumnes.
Implica canvis i modificacions en les estructures i les estratègies, amb una
visió que inclou a tots els infants (...); educar a tots”.
Vivim a una societat en què volem adaptar a les persones
al món però, paral·lelament, també hauríem d’adaptar el món a les seves
necessitats propiciant un desenvolupament òptim en totes les seves etapes
evolutives.
Les dificultats d’aquestes persones formen part del seu
dia a dia, per la qual cosa, nosaltres haurem d’actuar d’elements facilitadors
perquè puguin conviure en una societat sense barreres arquitectòniques i es
desenvolupin amb la major naturalitat possible.
La majoria de vegades no som conscients de la dificultat
que aquests tenen i de les necessitats que requereixen, per això crec que Por cuatro esquinitas de nada
ens ajudarà a reflexionar d’una situació encara molt patent.
En tan sols tres minuts, l’autor transmet una història
real amb un missatge clau: les persones amb discapacitat no s’han de camuflar,
sinó adaptar el context en que conviuen. Es tracta d’éssers únics amb drets i
obligacions, igualment importants que la resta de ciutadans. Tots som un i hem
de créixer junts envers un mateix objectiu.
Esper que us agradi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada